L’Ajuntament d’Eivissa s’ha sumat avui, 17 de maig, a la commemoració del Dia contra la LGTBIfòbia descobrint un monòlit amb el que es pretén visibilitzar al col·lectiu LGTBI, lluitar contra l’oblit i restituir la memòria de les persones que varen ser represaliades pel franquisme per la seua condició sexual.

A l’acte han assistit l’alcalde d’Eivissa, Rafa Ruiz, i la regidora d’Igualtat, Clàudia Cotaina, que han descobert el monòlit; la directora general de Coordinació, Relacions amb el Parlament, Drets i Diversitat, Isabel Castro; representants de l’associació sa Clau de l’Armari; el president de l’associació del carrer de la Mare de Deu, Andreas Ordowski; el president del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, Luis Ruiz Val; i Antoni Roig, ex capellà que va patir persecució durant el franquisme per la seua orientació sexual i autor del llibre 'Todos los parques no son un paraíso. Memorias de un sacerdote'.

L’alcalde d’Eivissa, Rafa Ruiz, ha dit que amb aquesta iniciativa ‘reiteram i confirmam el nostre decidit compromís amb els drets de la memòria històrica, de justícia i de reparació d’aquest col·lectiu que ha patit tant històricament. Hem de seguir lluitant contra la discriminació de les persones LGTBI, sense donar una passa enrere. Tot el contrari, donant passes decidides des de tots els àmbits de les institucions i de la societat’.

La iniciativa va partir del Ple del Consell LGTBI de les Illes Balears, celebrada dia 1 de juny de 2020, on es va acordar per una àmplia majoria donar suport al Manifest-proposta conjunt de les entitats sobre la repressió franquista contra lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals a les Illes Balears. Una de les propostes del Manifest estava relacionada amb la col·locació d’un monòlit en memòria de les persones LGTBI represaliades pel franquisme per la seua orientació sexual, que ja existia a algun altre municipi del nostre país.

L’Ajuntament d’Eivissa reconeix així la repressió que va patir aquest col·lectiu durant tota la dictadura i part de la Transició, amb tractaments contraris als drets humans com a conseqüència de l’aplicació de la «Ley de Vagos y Maleantes» i la «Ley de Peligrosidad Social».

La regidora d’Igualtat, Claudia Cotaina, ha recordat que ‘amb aquesta llei es varen crear suposats centres de rehabilitació, que eren en realitat presons on convivien amb assassins, lladres i altres delinqüents. Durant aquella època es va processar a unes 5.000 persones per aquestes dues lleis. Amb la col·locació d’aquest monòlit ens convertim en el 1er municipi de les Illes Balears en complir aquesta proposta del Consell LGTBI, i això ens omple de satisfacció, perquè creiem que és de justícia social i un acte necessari que aprofundeix en la memòria democràtica i la igualtat’.

El monòlit ha quedat instal·lat al carrer de la Mare de Deu, cantonada amb el carrer Fosc i inclou el següent text: 'Contra l’oblit i per restituir la memòria de les persones LGTBI perseguides i represaliades durant la dictadura franquista i part de la transició a la democràcia. En homenatge a les persones que patiren tortures, empresonament o internament psiquiàtric i que ens obriren el camí a la llibertat’.

Aquesta iniciativa està finançada pel Govern de les Illes Balears, a través de l'Institut Balear de la Dona i pel Ministeri d'Igualtat, Secretaria d'Estat d'Igualtat i Contra la Violència de Gènere.