Desembre 23, 2024

ajuntamentdaltvila

Aquest projecte, que es troba en la seva primera fase, neix fa un any amb l’objectiu de posar en valor la història que van marcar els qui ara hi descansen

L’Ajuntament d’Eivissa presentarà el pròxim dimecres, dia 30 d’octubre, a les 17.00 hores el seu nou projecte, “El silenci del record”, la museïtzació del Cementiri Vell d’Eivissa.

Aquest és un projecte que neix des de la regidoria de Cementiris amb la intenció de donar valor al patrimoni cultural, social i històric del Cementiri, ja que són moltes les persones que hi descansen i han aportat molt a Eivissa i al seu valor patrimonial. Ha estat gràcies a les famílies de les persones difuntes que s’ha pogut reunir la informació necessària per posar en marxa aquest projecte, el qual només està en la seva primera fase i, per tant, vol seguir creixent. A més, la regidoria també vol agrair al personal de l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera (AHEiF) la gran labor de recerca que han fet, a tots els familiars que han facilitat la informació per a les plaques i a Francesc Torres Peter per aclarir algunes dates de naixement, la seva col·laboració ha estat el resultat del gran projecte que s’estrenarà i que només acaba de començar. El regidor Manuel Jiménez ha explicat que “aquesta és només la primera passa per exposar, mantenir i defensar la història i el patrimoni d’Eivissa, declarada Patrimoni de la Humanitat”.

El que s’ha fet ha estat col·locar 61 plaques personalitzades de les persones difuntes que descansen al Cementiri, a més d’exposar material trobat als plans de les foses dutes a terme per el Govern Balear i documents i informació de l’Arxiu d’Imatge i So d’Eivissa i Formentera (AISME).

Jiménez també ha volgut destacar que aquest és el primer projecte de museïtzació que es fa a les Illes Balears, “estem molt orgullosos de presentar aquest projecte ja que creim que es el mínim que es pot fer en honor a tota la gent que ha aportat a Eivissa. Un cementiri no sol ser un lloc agradable per els moments i records que representa, però se li pot donar el valor patrimonial que té i el potencial històric que guarda” ha confessat. L’endemà, dia 31 d’octubre, es durà a terme una visita ambientada en l’època de creació del Cementiri Vell a les 18.00 h.

Així doncs, l’Ajuntament d’Eivissa presenta les plaques de les següents personalitats:

Isidor Macabich Llobet (1883 – 1973). Canonge-arxiver i fill il·lustre de la Ciutat, va impulsar el reconeixement oficial de l'Arxiu Historic de la Ciutat per part del govern de la República.  

Marià Villangómez Llobet (1913 – 2002). Escriptor, poeta, traductor i mestre. Fill il·lustre de la Ciutat.

Narcís Puget Viñas (1874 – 1960). Pintor, fotògraf i professor, retratà magistralment els paisatges d’Eivissa i la seva gent.

Narcís Puget Riquer (1916 - 1983). Pintor i fotògraf, deixeble del seu pare Narcís Puget i Viñas, va fer una donació a l’Estat espanyol d’una selecció d’obres del seu pare i seves, origen del Museu Puget de Dalt Vila.

Ignasi Wallis Llobet (1856 - 1939). Empresari, navilier, polític i filantrop, primer president de Foment del Turisme d’Eivissa i Formentera des de la seva creació a 1933.

Erwin Broner (Munic, 1898 – 1972). Arquitecte i pintor alemany que arriba a Eivissa el 1933 fugint del nazisme, fundador del grup artístic Ibiza 59 junt amb altres artistes.

Gisela Straus Broner (1912 - 2005). Col·laboradora amb el grup Ibiza 59, va donar la casa que el seu marit Erwin Broner havia dissenyat a sa Penya, actualment declarat bé d’interès cultural.

Bartomeu de Rosselló Tur (1866 – 1942). Periodista, polític i fundador de diversos diaris i revistes, va regalar la seva col·lecció de premsa a l’Ajuntament d’Eivissa. També fou batle de la Ciutat i diputat provincial en diverses ocasions, a més d’un dels màxims impulsors de l’alçament del monument als corsaris de Vara de Rey.

Elmyr de Hory (Budapest 1906 – Eivissa 1976). Considerat un dels grans imitadors de l’art de la història, es va establir a Eivissa a principi de 1970 i les seves obres formen part de col·leccions importants de tot el món.

Margalida Roig Colomar (1908 – 1966). Obrera i Sindicalista, reivindicà millores laborals per les treballadores de la fàbrica de teixits de Can Ventosa per la qual cosa passà set anys a la presó de Palma.

Marià Marí Torres (1877 – 1936). Ferrer, comerciant i polític, batle d’Eivissa de 1922 a 1923. L’any 1928 prengué possessió com a jutge municipal i el 13 de setembre de 1936 fou assassinat en les primeres setmanes de la guerra civil.

Josep Zornoza Bernabeu (Alacant 1913 – Eivissa 1998). Professor de música i pintor, Medalla d’Or de la Ciutat. Fou director de la Revista “Ibiza” i president d’Ebusus.

Germanes Agustines de l’Empar. Congregació religiosa dedicada a l’atenció hospitalària i a l’ensenyament.

Enric Fajarnés Cardona (1918 – 2003). Escriptor, poeta, traductor i professor, va traduir al castellà poemes de diversos artistes internacionals. Medalla d’Or del Consell Insular.

Marià Llobet Tur (1845 – 1919). Funcionari i polític, president del Casino Eivissenc i batle d’Eivissa en tres ocasions.

Vicent Colom Torres (1897 – 1973). Sabater i polític, batle d’Eivissa el 1936 però destituït després del cop d’estat de dia 18 de juliol, pel que tornà a fer feina de sabater.

Pere Tur Palau (1851 – 1907). Advocat i polític, realitzà gestions davant el govern espanyol per aconseguir una ajuda econòmica per a les víctimes de l’epidèmia de paludisme de Sant Francesc Xavier (Formentera).

Antoni Marí Calbet (1932 – 2023), metge i polític especialitzat en medicina tropical, dirigí un projecte de vacunació contra la pigota durant gairebé una dècada al Congo belga.

Enric Fajarnés Tur (1858 – 1934). Metge, cap de Correus i historiador, artífex de la millora de les comunicacions a les Pitiüses.

Josep Costa Roig (1875 – 1968). Metge popularment conegut com “es metge Pepet” o “Blaiet”.

Antoni Costa Ramón (1911 – 1969). Pèrit industrial i investigador, un dels impulsors de la revista “Ibiza”.

Pere Matutes Noguera (1895 – 1972). Banquer i polític, conseguí fer l’Institut Nacional Santa Maria d’Eivissa i la creació de l’Escola d’Arts i Oficis.

Sor Catalina de l’Assumpció Ribas Vich (1933 – 2020). Química, monja i docent, també treballà com a costurera. Fou la primera graduada en Química a Eivissa l’any 1966.

Albert Antoni i Nieto (1867 – 1945). Mestre i polític,, a l’inici de la guerra civil patí consell de guerra i presó.

Manel Sorà Bonet (1901 – 1981). Professor i polític, membre de diverses institucions culturals eivissenques.

Enric Mayans Tur (1935 – 2015). Radiotelegrafista, comerciant i polític, batle d’Eivissa de 1987 a 1989.

Catalina Bufí Juan (1940 – 2024). Professora de música i impulsora i primera directora del Conservatori Professional de Música i Dansa d’Eivissa i Formentera.

Bartolomé Marí-Mayans Tur (1927 – 1998). Empresari i forjador de la marca de licors Marí Mayans iniciada el 1880 a Formentera.

Bartolomé Marí-Mayans Gómez de la Serna (1957 – 2020). Empresari i psicòleg seguí dirigint l’empresa familiar de licors Marí Mayans.

Cristina de Montis Von Der Klee (Guatemala 1974 – Eivissa 1951). Arribà a Eivissa el 1893 i fou una de les primeres directives de la Creu Roja.

Cosme Vidal Juan (1929 – 2001). Polític, fou el primer delegat del Gover a les Pitiüses en la nova etapa democràtica d’Espanya els anys 1977 i 1978.

Artur Pérez-Cabrero i Tur (1870 – 1916). Secretari de l’Ajuntament de la Ciutat des de 1899, fou l’autor de la primera guia turística de les Pitiüses l’any 1909.

Aurora Pineda Ramon (1909 – 1981). És la primera eivissenca de la qual consta activitat acadèmica a un institut de segona ensenyança l’any 1933, amés de ser la primera universitària de l’illa.

Ernest Fajarnés Ramón (1892 – 1918). Periodista i director de “Diario de Ibiza”, a més de col·laborador d’altres diaris.

Feran Bertazioli Riquer (Barcelona 1926 – Eivissa 2019). Aparellador, investigador i escriptor exiliat a França el 1939, pogué tornar a Eivissa el 1967. Autor de nombrosos articles sobre història, arquitectura i patrimoni.

Maria Estela Juan Hernández (1912 – 2002). Professora de secundària donà classes de literatura  a moltes generacions quan a les Pitiüses només existia l’Institut Santa Maria d’Eivissa.

Joan Marí Planells (1901 – 1977) i Josepa Ribas Juan (1902 – 1977). Comerciants, obriren el 1923 el forn de pa “La espiga ibizcenca”, actualment conegut com Forn Can Vadell.

Afrodisi Bonet Torres (1929 – 2001). Joier, obrí la joieria Casa Afro, comerç emblemàtic de la Marina i de la Ciutat.

Francesc Escanellas Suñer (Eivissa 1857 – Barcelona 1914). Periodista i impressora, va fundar dues impremtes on s’editaven diaris i revistes eivissenques.

Lluís Llobet Tur (1934 – 2019). Filàntrop i escriptor, fundador i primer president de l’Associació de Veïns de Dalt Vila, impulsor de la primera candidatura d’Eivissa Patrimoni de la Humanitat davant la UNESCO.

Emília Noya Casanovas (1899 – 1987). Mestra i política, tinent de batle de l’Ajuntament d’Eivissa convertint-se en la primera dona de les Illes Balears en tenir un càrrec polític quan les dones encara no podien votar.

Marià Tur de Montis (1904 – 1994). Pintor i retratista eivissenc format a Barcelona.

Alonso Marí Calbet (1940 – 2019). Advocat, empresari i polític.

Antoni Pomar Juan (1927 – 2017). Pintor i dibuixant, també exercí com a professor de l’Escola d’Arets i Oficis d’Eivissa fins a la seva jubilació.

Capella de la família Escudero-Villangómez. Fou un encàrrec del matrimoni Santiago Escudero, militar, i Eudòixia Villangómez, tia del poeta Marià Villangómez.

Adolf Villalonga Fajarnés (1926 – 1995). Procurador i polític, batle d’Eivissa des de 1983 fins 1987.

Julià Vilàs Ferrer (1930 – 2012). Metge, cirurgià i empresar, va inaugurà una clínica privada el 1959, actualment coneguda com Clínica Vilàs. Així, compaginà l’exercici de la medicina pública amb la privada.

Enric Fajarnés Ramón (1890 – 1943). Periodista i cap de Correus, col·laborador a diversos periòdics locals.

Domingo Viñets Deordal (Vic 1893 – Eivissa 1960). Fotògraf, editor i joier, va impulsar Can Viñets, un dels negocis més emblemàtics d’Eivissa.

Josep Tarrés Palau (1892 – 1945). Va ser un dels artistes participants en la primera exposició col·lectiva celebrada a Eivissa l’estiu de 1924.

Joan Villangómez Ferrer (1889 – 1967). Metge, professor i empresari, encarregà un edifici al passeig de s’Alamera el 1933 inaugurat com Grand Hotel, Hotel Ibiza l’època següent i actualment conegut com hotel Montesol.

Miquel Marí Pol (1868 – 1954). Empresari i polític, impulsor de la destil·leria i fàbrica de licors Maripol i fàbrica de lleixiu amb el mateix nom.

Federico Lavilla González-Turija (Granada 1836 – Eivissa 1906). Polític, militar i empresari. Batle d’Eivissa de 1887 a 1890 i el 1891.

Recared Jasso (1844 – 1936). Polític i funcionari, batle d’Eivissa de 1012 a 1013 i durant el seu mandat va tenir lloc el Congrés Agrícola al Teatre Pereira, esdeveniment amb molta  transcendència.

Francesc Medina Puig (1860 – 1930). Polític, periodista i comerciant, administrador de l’hospital civil. Batle d’Eivissa de 1923 a 1925 i sent alcalde fou fundada la Banda Municipal d’Eivissa.

Anton Prats Calbet (1927 – 2021). Pintor, esportista, comerciant i mecànic naval, cofundador d’ASPANADIF l’any 1979.

Joan Verdera Escandell (1934 – 2022). Periodista, investigador i pilot de la marina mercant, va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació locals i nacionals.

Eduardo Fioravanti Fernández-Liencres (Donosti 1941 – Eivissa 2019). Economista, escriptor i atleta, després del seu exili a París es va instal·lar a Eivissa. Fou un dels principals impulsors i pioners del triatló a les Pitiüses.

Carles Tur Torres (1950 – 2005). Periodista col·laborador a mitjans locals, nacionals i internacionals. Va cofundar el programa “Es nostrocamp”.

Josep Bonet Cardona. Picapedrer, presoner durant la postguerra al camp de concentració de Formentera. Casat amb la sindicalista Margalida Roig Colomar Llogat.

Alexandre Villangómez Llobet (1919 – 2003). Actor i director, fundador i director del grup escènic Ebusus.

Aquesta informació ha estat treta de les fonts de l’AHEiF, Arxiu de la Pabordia d’Eivissa (APE), l’Hemeroteca Municipal d’Eivissa (HME) i de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (EEIF).

Es recorda que l’horari de visita al Cementiri Vell és el següent:

  • De l’1 d’abril al 30 de setembre: de 10.00 h a 19.00 h.
  • De l’1 d’octubre al 31 de març: de 10.00 h a 18.00 h.