Sintra ha acollit la Trobada Ibèrica, en què han participat representants de Santiago de Compostel·la, Tarragona, Segòvia, Àvila, Conca, Toledo i Eivissa
La presidenta del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat i alcaldessa de Santiago de Compostel·la, Goretti Sanmartín, celebra que “hi hagi una representació tan rica de les Ciutats Patrimoni de la Humanitat” i destaca que “des del Grup estem treballant de manera cohesionada per donar resposta a reptes de futur tan importants com avançar en la sostenibilitat i la conservació de l'autenticitat dels llocs Patrimoni Mundial”.
Ponents de Conca i Toledo han exposat casos de bones pràctiques com la recuperació del guix tradicional en la conservació i rehabilitació d'immobles del conjunt històric de Conca i les seves llars o la regeneració urbana a l'entorn del Saló Ric, a través d'un procés col·laboratiu a la gestió i conservació del patrimoni en què s'ha implicat la ciutadania
Sintra, dimarts 17 de setembre de 2024. El Grup de Ciutats Patrimoni comparteix la seva experiència a la IX Trobada de Gestors del Patrimoni Mundial d'Espanya i Portugal, celebrada a Sintra els dies 16 i 17 de setembre. Una delegació del Grup, integrada per representants de Santiago de Compostel·la, Tarragona, Segòvia, Àvila i Eivissa han participat en aquest fòrum, on experts de Conca i Toledo han exposat casos de bones pràctiques en la gestió i la conservació del patrimoni.
La presidenta del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat i alcaldessa de Santiago de Compostel·la, Goretti Sanmartín, celebra que “hi hagi una representació tan rica de les Ciutats Patrimoni de la Humanitat en aquesta cita i que a més estiguin exposant projectes importants de conservació del patrimoni de les nostres ciutats, de col·laboració amb la ciutadania i de recuperació de tradicions a la rehabilitació d'immobles, que formen part de la nostra herència cultural i de la nostra identitat. Des del Grup estem treballant de manera cohesionada per donar resposta a reptes de futur tan importants com avançar en la sostenibilitat i la conservació de l'autenticitat dels llocs Patrimoni Mundial”.
Joan Menchon, responsable tècnic de l'àrea de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Tarragona, ha destacat la importància que “el Grup sempre participi a les trobades de gestors de patrimoni, tant nacionals, com europees o a nivell mundial, atès que els tècnics que parlen a nom del nostre Grup són referents en la gestió del patrimoni, tant pel treball a cadascuna de les ciutats com per l'esforç conjunt que realitza la nostra xarxa. Les nostres 15 ciutats tenen un pes molt important en aquesta mena de trobades, on compartim casos de bones pràctiques i transferència de coneixement i experiències sobre com millorar la gestió del nostre Patrimoni Mundial”.
Segons Menchón, “el nostre Grup de vegades té un pes més gran en aquest tipus de trobades sobre el Patrimoni Mundial que altres administracions, com puguin ser les comunitats autònomes i fins i tot de vegades els Estats, perquè estem a prop dels ciutadans, dels problemes i de els béns que cal protegir: juguem un paper essencial perquè som l'administració de proximitat”.
Per part seva, Manuel Marcos Ramón, arquitecte i responsable de l'àrea de Patrimoni Històric de Segòvia, ha subratllat que “el Grup aporta una dilatada experiència en la posada en valor del patrimoni. A més de constituir una xarxa consolidada de bones pràctiques en la gestió i conservació que és un referent a nivell internacional, també apostem per accions dirigides a la ciutadania per posar en valor aquest patrimoni, com ara esdeveniments d'èxit tan recents com La Nit del Patrimoni o els espectacles de drones en entorns monumentals. Tenim una xarxa, una trajectòria de prestigi i també implementem programes i accions pioneres per posar en valor aquest patrimoni”.
Per part seva, Rosa Ruiz, arqueòloga, tècnica responsable de la Unitat de Patrimoni de l'Ajuntament d'Àvila i secretària general del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat, ha assenyalat que “som 15 ciutats amb un patrimoni que és dels més complexos de gestionar perquè està afectat per normatives d'urbanisme, de medi ambient i d'altres, com ara l'ordenació de costes. Necessitem ciutats vives del segle XXI i alhora gestionar i conservar els nostres casos històrics monumentals”.
En aquest sentit, ha felicitat “Porto, que ha aconseguit una rehabilitació excel·lent i és un exemple de com, a través de la gestió del patrimoni, es pot revitalitzar una ciutat. En aquestes trobades tots aprenem i nosaltres també aportem l'experiència de les 15 ciutats espanyoles els nuclis històrics de les quals són Patrimoni Mundial pel seu Valor Universal Excepcional. Crec fermament que som uns privilegiats perquè tenim unes ciutats que són un somni i, alhora, les hem de saber conservar i adaptar als reptes complexos del segle 21, que van des de la mobilitat sostenible, a la gestió de paisatges culturals i naturals, passant per la revitalització, sense oblidar desafiaments com afrontar el canvi climàtic i també preservar la nostra autenticitat”.
Jesús Corroto, en representació de la Ciutat Històrica de Toledo, ha presentat la ponència "Regeneració Urbana a l'entorn del Saló Rico", on ha explicat el cas d'èxit d'un procés col·laboratiu en la gestió i conservació del patrimoni: "El Saló Rico ha estat un exemple de punt d'inflexió a la regeneració urbana. La ciutadania ha posat les bases del que volia en aquest espai. L'important és que, des del 2021, s'ha dut a terme un procés de col·laboració entre les entitats públiques, les associacions culturals i veïnals i, cada pas, s'ha anat compartint i adaptant a les necessitats de la ciutadania”.
El Saló Rico és una construcció catalogada com a Bé d'Interès Cultural (BIC) que es correspon a les restes de l'antic palau dels Trastàmara. Després del procés de rehabilitació i restauració emprès pel Consorci de la Ciutat de Toledo, s'ha recuperat la riquesa ornamental que va assolir aquest edifici.
Segons ha explicat Jesús Corroto, arquitecte i gerent del Consorci de Toledo, “cada pas s'ha anat compartint i adaptant a les necessitats de la ciutadania. Per exemple, s'ha restaurat l'enteixinat i s'han fet cursets d'especialització sobre fusteria d'armar espanyola on hi han participat col·legis d'arquitectes, aparelladors, arqueòlegs i també les associacions de veïns. El Palau s'ha rehabilitat, s'han creat habitatges, fonts i s'ha regenerat tot aquest espai de la ciutat, que ara és amable i sostenible. Les associacions culturals han aportat valuoses perspectives sobre com integrar elements històrics i contemporanis”.
A la seva ponència ha afegit que “és un procés que no ha acabat perquè també inclou cinc habitatges per a famílies joves de la ciutat i un nou carrer que unirà Zocodover, l'Alcázar i el teatre de Rojas, en un espai de terra transpirable que va a incloure una àgora. Aquest lloc permetrà tenir un punt de trobada de la ciutadania i un laboratori de talents per a la promoció de les arts escèniques. És un procés que s'ha fet realitat gràcies a un procés participatiu”. El Consorci de la Ciutat de Toledo ha inclòs el Saló Ric al programa de visites guiades i gratuïtes sota el títol 'Rutes de Patrimoni Desconegut', per donar a conèixer els monuments i llocs d'interès singular interès que han estat rehabilitats.
Per la seva banda, Juan José Arteaga, Focal Point de la Ciutat Històrica Emurallada de Conca i tècnic de l'àrea de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Cuenca ha exposat el projecte de recuperació del guix tradicional en la conservació, restauració i rehabilitació d'immobles del conjunt històric de Conca i els seus hoces. Segons ha explicat, “l'ús del guix tradicional en la rehabilitació d'edificis del conjunt històric de Conca ha desaparegut gairebé del tot, excepte en actuacions puntuals a l'interior dels immobles i ja realitzades amb un caràcter residual estètic i decoratiu. La situació aconseguida és resultat de diversos factors conjunturals, des de la industrialització de la tecnologia i abandonament dels usos i tècniques tradicionals fins a la diversitat de materials substitutius que han portat fins i tot a la seva completa eliminació en edificis en què constituïa el material característic als revestiments ”.
De fet, lamenta que "actualment ja només queden una vintena d'exemples a la ciutat on es mantinguin aquests arrebossats històrics i, a més, en un deficient estat de conservació". Davant d'aquesta situació, des de l'Ajuntament s'està propiciant “un procés que persegueix revertir la situació i assolir la posada en obra dels materials originaris de la zona, amb el rescat i la recuperació dels oficis i les tècniques tradicionals per mantenir, conservar i transmetre l'autenticitat dels edificis i els immobles històrics”.
En aquest sentit, considera que “la identitat cultural de la ciutat històrica resideix a l'arquitectura monumental redescoberta ia la singular construcció tradicional, però també a la pròpia activitat prevista, dignificada, coherent i conseqüent amb la conservació, i molt especialment a l'entorn que l'acull i l'integra i al paisatge que defineix el Valor Universal Excepcional reconegut per la Unesco”.
També han format part de la delegació del Grup en aquesta Trobada, les responsables de Patrimoni dels ajuntaments de Santiago de Compostel·la i Eivissa, Idoia Camiruaga i Rosa Gurrea, respectivament, així com el gerent del Grup, Javier Martín.
Organitzats alternativament pels Ministeris de Cultura d'Espanya i Portugal i Espanya en llocs Patrimoni Mundial, en col·laboració amb Unesco, les Trobades Ibèriques de Gestors del Patrimoni Mundial han estat desenvolupades per especialistes de la gestió del patrimoni de cada país inscrit a la llista del Patrimoni Mundial establerta per la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural. Constitueixen un marc important per a l'anàlisi, l'intercanvi d'informació i experiències, i la posada en comú de bones pràctiques en àrees molt rellevants per a la protecció, la conservació i la valorització d'aquest patrimoni.
La IX Trobada Ibèrica se celebra aquest any a Portugal, al Paisatge Cultural de Sintra, i les entitats a càrrec de l'organització són la Comissió Nacional de la Unesco, Patrimoni Cultural I. P., i Parcs de Sintra-Monte da Lua S. A., entitat gestora d'aquest Bé Patrimoni de la Humanitat. Entre els participants també hi ha María Agúndez, Sotsdirectora General de Gestió i Coordinació dels Béns Culturals del Ministeri de Cultura.