Jean-Louis Lebris de Kerouac (Lowell, Massachusetts (EUA) 1922 – Florida, 1969). L’escriptor protagonista del mes d’agost a les biblioteques municipals d’Eivissa ciutat va arribar a la Universitat de Columbia a Nova York gràcies a una beca de futbol. El 1940 va arribar a la facultat i després de patir una lesió va començar a dedicar-se a la seua veritable passió, la literatura. Va començar a faltar a les classes amb regularitat i vagava sovint pels carrers de Nova York. El 1941 després d'una discussió amb l'entrenador va deixar els estudis.
Va tenir diversos oficis i el 1943 es va unir a la Marina on va ser donat d'alta amb honors després de sis mesos. Kerouac va passar els anys de la guerra treballant com a marí mercant i passejant als voltants de Columbia amb intel·lectuals, com els escriptors William Burroughs i Allen Ginsberg. Durant aquest temps va escriure dues novel·les. El Mar és el meu Germà (1942, publicada el 2011) i I els Hipopótamos es van coure als seus Tancs (1945, publicada el 2008), aquesta última en conjunt amb Burroughs.
Kerouac va començar a experimentar amb un estil d'escriptura natural. Volia escriure com vivia: d'una sola vegada i sense edició. L'abril de 1951 va enroscar un enorme rotllo de paper a la seua màquina d'escriure i va escriure un únic paràgraf de 175.000 paraules que es va convertir en On The Road (Al camí). El rotllo de més de 100 peus de llarg va ser escrit en tres setmanes, però va romandre 7 anys sense publicar. En aquest interval Kerouac va fer molts viatges per carretera i va realitzar els seus projectes d'escriptura més ambiciosos.
Sovint escrivia obres completes durant una sola nit. Quan finalment On the Road va ser publicat l’any 1957, es va fer immediatament famós. Kerouac apareixia sovint alcoholitzat, i les entrevistes amb ell, en general es convertien en temes d’actualitat. El 1958 va escriure El Dharma Bums, una continuació d'On The Road. Després va deixar d'escriure quatre anys. Els seus altres treballs inclouen Visions de Cody (1952, publicada el 1972), Dr. Sax (1952, publicada el 1959), Maggie Cassidy (1953, publicada el 1959),Tristessa (1955, publicada el 1960).
Tot i ser més conegut per les seues novel·les, Kerouac també va escriure poesia. Molts dels seus poemes segueixen el seu estil espontani, amb prosa desinhibida que incorpora elements de jazz i budisme. De 1956 són: L'Escriptura de l'Eternitat Daurada (compost per 66 poemes breus en prosa) i Vell Àngel de Mitjanit (llarg poema narratiu). En 1959 va publicar la col·lecció de poemes Mexico City Blues, compost per 242 "cors", amb ella l ́autor volia incloure's al corrent de la «poesia jazz». Se'l coneix com el pare de la Generació Beat, el moviment literari integrat per un grup de joves intel·lectuals que van rebutjar els valors tradicionals de la societat nord-americana.
Obres de Jack Kerouac disponibles a la Biblioteca de Can Ventosa
- Pic. Buenos Aires: Granica, 1972.
- Visiones de Cody. Barcelona: Grijalbo, 1975.
- Ángeles de desolación. Barcelona: Luis de Caralt, 1975.
- Los Vagabundos del Dharma. Barcelona: Anagrama, 1996.
- On the Road. London: Penguin Books, 2000.
- En la carretera. El rollo mecanografiado original. Barcelona: Anagrama, 2009.
- En el camino / Barcelona: Anagrama, 2009.
- A la carretera. El rotlle original. Barcelona: Edicions 62, 2009.
- En el camino. Los subterráneos. Los Vagabundos del Dharma. Barcelona: Anagrama, 2014.
Amb altres autors
- Y los hipopótamos se cocieron en sus tanques / William S. Burroughs y Jack Kerouac. Barcelona: Anagrama, 2010. - Cartas / Jack Kerouac y Allen Ginsberg. Barcelona: Anagrama, 2012.
Sobre Jack Kerouac
- Jack Kerouac king of the beats. A Portrait / Barry Miles. London: Virgin, 1998.
- Loca sabiduría. Así fue la Generación Beat / James Campbell.Barcelona: Alba, 2001.
- Kerouac en la carretera. Sobre el rollo mecanografiado original y la generación beat / Howard Cunnell, Penny Vlagopoulos, George Mouratidis y Joshua Kupetz. Barcelona: Anagrama, 2010.
La Generació Beat
Aquest moviment al qual va pertànyer Kerouac va aparèixer als Estats Units a mitjans de l'any 1950 fins a principis de 1960. Altres membresdestacats van ser: William, S. Burroughs, John Clellon Holmes, Allen Ginsberg o Gregory Corso. Es va donar principalment a les ciutats de SanFrancisco i Nova York (barri de Greenwich Village). Holmes va introduir el terme "Generació Beat" l'any 1952 en un assaig sobre la seua novel·la Go, i més endavant Kerouac va suggerir que "Beat" significava ser socialment marginat, donat i beneït. També té connotacions musicals, ja que molts dels seus membres eren enamorats del jazz. Socialment, els Beats, exaltaven la llibertat individual i atacaven el materialisme, el militarisme, el comunisme, i el conformisme imperant als anys 50. En paraules de Kerouac, a una de les seues obres més representatives d'aquest moviment (A la carretera, 1957), "Amèrica, on tothom sempre està fent el que hauria de fer". Amb aquestes idees, van adoptar un estil inconformista de vestir i de parlar, declaradament antimaterialista i mostrant interès per les diferents formes de misticisme, especialment pel budisme zen. En aquest moviment també hi havia dones, com Joyce Johnson, que va ser parella de Jack Kerouac. Gregory Corso, va dir: “Hi va haver dones, hi eren, jo les vaig conèixer, però les seues famílies les tancaven en manicomis, se'ls sotmetia a un tractament d'electroxoc. Als anys 50 si eres home podries ser un rebel, però si eres dona la teua família et tancava.”
Kerouac amb Allen Ginsberg i William S. Burroughs