Les obres de rehabilitació de l'Ajuntament Vell, iniciades el passat mes de febrer, a l'ala sud de l'edifici han deixat al descobert la distribució interior de les antigues dependències del convent, construïdes amb envàs de lloses de pedra marès.
Aquests envàs es troben recolzades directament sobre la roca del puig, que apareix a pocs metres de fondària, i anivellada, la qual cosa indica que per a la construcció del convent degué realitzar-se un important desmunt del terreny rocós.
El control arqueològic dels treballs han permès documentar, a través d'un manuscrit redactat en 1765 pel frare de la congregació Vicent Ferrer i Canals, l'estat i les parts del convent en aquella època. Segons aquest document es pot deduir que a l'ala sud se situaven algunes cel·les, i llocs per emmagatzemar l'ordi i on es feia la cera per al convent. En la part baixa situa l'escola de llegir i escriure, la porteria i en la part del claustre que mira a mestral, situa una porta vella que servia per entrar les cavalleries, a més de citar una cisterna. Per llavors, encara estava en obres el claustre major.
El regidor de Cultura i Patrimoni, Pep Tur, ha dit que ' l'Ajuntament d'Eivissa continua la conservació del centre històric de Dalt Vila i en concret d'edificis com l'antic Ajuntament d'Eivissa declarat Bé d'interès Cultural. Aquesta rehabilitació significa no tan sols el necessari manteniment d'indrets importants i emblemàtics de la nostra ciutat, sinó la seva conversió en un edifici eficient, funcional i pràctic tant pel personal que treballa a l'Ajuntament d'Eivissa com per a la ciutadania, al mateix temps que ens permet documentar l’edifici en èpoques pretèrites.'
Les obres, cofinançades per la Unió Europea a través dels Fons FEDER, les dur a terme l'empresa Construcciones i Mejoras Sa Torre S.L amb un pressupost de 466.000 € euros IVA inclòs euros i té un termini d'execució de 12 mesos.
La rehabilitació de l'antic edifici consistorial té com objectius modernitzar les instal·lacions, millorar la redistribució dels espais de treball, magatzems, arxius administratius i serveis al ciutadà, i, en definitiva, adaptar l'edifici a les condicions exigides de supressió de barreres arquitectòniques. En cap cas s'afecta la volumetria i a l'estructura general de l'edifici històric, que originalment fou convent, fundat per allotjar a l'ordre dels Dominics.
L'obra del convent començà el 1592, i per qüestions econòmiques es va perllongar durant tot el segle XVII. L’edifici encara estava en obres al segle XVIII degut a que El 1730, recordat com «l'any des tro», perquè va esclatar el polvorí situat al baluard de Santa Llúcia, causant greus desperfectes a l'església i al convent.
Amb la desamortització i la dissolució de la comunitat religiosa el 1835, l'edifici passà a ser propietat de l'estat, convertint-se en seu de l'Ajuntament, però a més es va destinar a altres usos com recinte penitenciari, institut de segona ensenyança i hospital.
Tot i les diverses funcions i reformes que va tenir, encara romanen les parts essencials del convent com són els claustres, les galeries on se situaven les cel·les, el refectori o la bodega, entre d'altres. Actualment forma part del Conjunt Històric Nacional de la ciutat d'Eivissa, declarat l'any 1969, i, a més, l'any 2003 l'església i el convent varen ser Bé d'Interès Cultural, amb la tipologia de Monument. Una declaració que afecta a més de l'església i els dos claustres, l'antic refectori, l'avantsala del refectori, i a la planta subterrània, on antigament es trobava la cisterna, a més del celler i el rebost.