Mario Benedetti, escriptor del mes de setembre a la Biblioteca Municipal d’Eivissa amb motiu del centenari del seu naixement.
La Biblioteca Municipal de Can Ventosa dedica el mes de setembre a l’escriptor Mario Benedetti (Uruguai, 1920-2009) amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. Des de mitjans dels anys quaranta, Benedetti va exercir periodisme i fou activista de diversos moviments d’esquerra. En 1949 va ser membre del consell de redacció de Número, una de les revistes literàries més destacades de l'època. En aquestes dates, també va participar activament al moviment contra el tractat militar entre el seu país i els Estats Units, en la que va ser la seua primera acció com a militant progressista. En 1964 va treballar de crític teatral i codirector de la pàgina literària setmanal al diari La mañana.
Fou un dels impulsors de la plataforma d’esquerres Frente Amplio (1971). A causa del cop d’estat militar de 1973, va haver d’exiliar-se, i va residir successivament al Perú, Cuba (1976) i Espanya (1977). Des de la fi de la dictadura uruguaiana (1984) Benedetti va alternar la residència entre Montevideo i Madrid.
La seua obra, d’estil volgudament simple, plasma, amb enginy i visió crítica, la mediocritat i la frustració de la classe mitjana de Montevideo. Cal destacar els contes Montevideanos (1959), La muerte y otras sorpresas (1968), Primavera con una esquina rota (1991), Buzón del tiempo (1999) i El porvenir de mi pasado (2003); les novel·les La tregua (1960), Gracias por el fuego (1965) i El cumpleaños de Juan Ángel (1971); els reculls de poesia Inventario (1963), Aras de sueño (1967), Inventario 70 (1970), Inventario 1982 (1982), Preguntas al azar (1986, alguns poemes del qual Joan Manuel Serrat musicà i enregistrà en el disc El Sur también existe,1985), Contra los puentes levadizos (1998), Defensa propia (2004), Existo todavía (2004) i Testigo de uno mismo (2008), i els assaigs El país de la cola de paja (1960), Letras del continente mestizo (1967), Letras de emergencia (1973), La realidad y la palabra (1991), Memoria y Esperanza (2004), entre d’altres.
Conreà el teatre (Pedro y el capitán, 1997) i col·laborà en nombroses publicacions periòdiques. La seua prolífica producció literària va incloure més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes.
Guanyà, entre d’altres, el premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (1999), el premi Iberoamericà José Martí (2001), el premi Internacional Menéndez Pelayo i rebé del govern veneçolà la Condecoració Francisco de Miranda (2007). Fou Investit doctor honoris causa per la Universitat de la República d’Uruguay (2004).
Enllaç a:
· Guia de lectura en pdf