Aquesta setmana s’han iniciat els treballs de pavimentació de la plaça del Parc. Es tracta d’un paviment de formigó tintat i desactivat que deixa a la vista els àrids que el composen i que tindrà diferents colors, intensitats i textures pètries depenent de la zona de peatonizació on es treballi.

La tècnica de pavimentació és la següent: s’instal.la una solana de formigó gris base i es col·loquen tots els elements que han de quedar encastats al paviment. S’aplica  un  líquid retardant de secat que evita que s’endureixin els últims mil·límetres de morter i transcorregudes les primers 24 hores, es renta amb aigua a pressió per tal d’obtenir el color del paviment acabat. Hi ha que dir que la tonalitat es matisa segons es vagi secant el formigó.

El material utilitzat segueix les bases del projecte guanyador, una idea conceptual en que el paviment dona continuïtat cromàtica a l’espai amb l’objectiu d’apropar la murada al passeig de Vara de Rey.
D’aquesta manera, el carril bici i els llocs amb pas restringit de vehicles es tintaran d’un color més fosc, a peu de murada la textura de la pedra serà més evident i a les zones més transitades serà més suau amb un acabat especial al centre de les places, fent servir un àrid d’un color més rosat i terròs.
Les zones destinades a l’ocupació de via pública es pavimenten amb lloses fabricades a les Illes, de colors degradats semblants als de formigó tintat i amb un acabat superficial que facilitarà la seva neteja.

Durant els darrers dies, també s’han començat a col·locar les bandes de voreres de pedra que emfatitzen la connexió transversal  entre les tres places i entre el passeig de Vara de Rey i la murada, recuperades de les demolicions del passeig.
Per al regidor de Patrimoni de l’Ajuntament d’Eivissa, Pep Tur, el paviment  i la tècnica escollida per la peatonització del centre de la ciutat “es una reinterpretació dels paviments de formigó i pedra vista tradicionals dels barris de Dalt Vila i la Marina”. De fet s’han fet servir materials disponibles a l’illa i inclús recuperats dels enderrocs de la pròpia obra, per minimitzar costos i impacte ecològic, però aprofitant tècniques actuals per millorar els rendiments d’execució i la integració dels diferents elements d’infraestructura urbana.

Es tracta d’un paviment amb elevades prestacions de resistència i amb el que es disminueixen els costos de manteniment.  
Durant el procés de pavimentació  es practiquen uns talls per generar juntes que evitin les esquerdes produïdes per la retracció típica del formigó i que permetran poder realitzar obres a aquest espai públic sense la necessitat de reparar grans superfícies de paviment. Aquests paviments s’han anat testant als darrers mesos per cercar les fórmules que finalment s’apliquen a l’obra.