El regidor de Cementiris de l’Ajuntament d’Eivissa, Juan José Hinojo, Lluis Ruiz, del Fòrum per la Memòria Històrica i el conseller de Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa, David Ribas, han presentat aquest matí la constitució d’un grup de treball que elaborarà la Ruta de la Memòria, un itinerari pels llocs més emblemàtics de la Guerra Civil al municipi d’Eivissa.
El regidor de Cementiris, Joan Jose Hinojo ha destacat que des de l’Ajuntament d’Eivissa hi ha un compromís per tal d’actuar conjuntament amb el Fòrum per la Memòria i recuperar, investigar i difondre els fets de la Guerra Civil a la ciutat d’Eivissa partint de la data del 13 de setembre de 1936 dia en que, enguany fa 80 anys, que la ciutat va ser bombardejada per l’aviació italiana i a la nit es van produir el que es coneix com els "fets del Castell". Aquesta es una feina que es coordinarà des de la regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament d’Eivissa, encapçalada per Pep Tur i la de cementiris a càrrec de Juan José Hinojo.
El regidor també ha explicat que aquest compromís ja s’ha posat de manifest amb la recent inauguració al Cementiri Vell del Memorial de les víctimes oblidades des del final del conflicte fins avui en dia.
Luis Ruiz del Fòrum per la Memòria ha afirmat que es tracta de posar de manifest les empremtes que han deixat a la ciutat els fets mes recents de la història.
Per la seua banda, el regidor de Patrimoni, David Ribas, ha mostrat plena col·laboració del Consell Insular i que aquesta feina de col·laboració ja s’ha posat de manifest en la participació en la comissió de desapareguts i foses que s’elabora a Eivissa i Formentera, una feina que dignificarà els llocs de la memòria de la Guerra Civil i la postguerra.
L’objectiu del grup de feina serà elaborar un document, el més exhaustiu possible, per tal de senyalitzar els llocs i fets mes rellevants d’aquella data, l’elaboració d’una pàgina web on s’allotjaran imatges, documentes escrits i audiovisuals per tal que el públic els pugui consultar i la publicació de fulletons explicatius. També es valora la possibilitat de editar material didàctic i de realitzar jornades de amb investigadors i historiadors.
En aquest sentit, també es preveu incorporar a altres ajuntaments de l’illa que estiguin interessats per tal d’aconseguir elaborar un retrat el més fidel i ample possible de la realitat d’aquells dies a l’illa d’Eivissa i d’ampliar les dates d’investigació des de la República fins a la repressió franquista
La presentació s’ha realitzat just davant de l’edifici que va ocupar la Fonda Cires, al carrer Castellar, al barri de la Marina, on el 13 de setembre de 1936 es va registrar el major nombre de víctimes del bombardeig de l’aviació italiana sobre la ciutat d’Eivissa amb 54 bombes que caigueren sobre diversos edificis i carrers de la marina i Dalt Vila.
Algunes fons xifren entre 40 i 55 persones mortes durant aquests fets, tot i que només 17 consten al Registre Civil.
Enllaç a:
· Mapa de la Memòria en elaboració