Enginyer de Mines de Balears i director de ses Salines. Autor, juntament amb Luis M. Vidal, de l'obra Reseña física y geológica de las Islas de Ibiza y Formentera.

Fou nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat d'Eivissa a la sessió plenària de 14 de novembre de 1887, "quien ha contribuido con su constante trabajo y acertada dirección al desarrollo de la industria minera en esta Isla hasta el punto de poder continuarse los trabajos en las minas a pesar de la crisis por que atraviesa esta industria hace algunos años y muy especialmente al desarrollo de las Salinas a las que ha consagrado sus grandes conocimientos hasta el extremo de elevar la producción a donde jamas fue conocida, sacandolas e introduciendo en ellas todos los adelantos modernos…".
Molina reconstruí, amplià i modernitzà ses Salines d'Eivissa i Formentera. Gràcies a aquestes reformes millorà la situació econòmica i social de les nostres illes; la producció de sal es doblà en pocs anys i s'anà incrementant el nombre de treballadors. L'any 1899 se li dedicà un carrer (l'antic carrer de Dos de Mayo, en l'actualitat carrer de Lluís Tur i Palau). Morí a Eivissa l'octubre de 1908.