Luisa Carnés (Madrid, 1905 – Ciutat de Mèxic, 1964) fou una escriptora autodidacta ja que va haver de deixar l’escola quan tenia onze anys per entrar a fer feina a un taller de barrets.

La seva primera obra va ser Peregrinos, una sèrie de novel·les breus. Feminista incansable, defensora del sufragi femení i de l’educació com a eina d’emancipació per les dones, així com una lluitadora pels seus drets, va haver d’exiliar-se a Mèxic en acabar la Guerra Civil espanyola. Allà va treballar com a periodista a premsa i ràdio.