Durant tot el mes, estaran exposades i es podran consultar les obres de l’escriptor a la Biblioteca de Can Ventosa i a la Biblioteca de l’Arxiu Històric d’Eivissa (AHE) a Can Botino.
Carles Soldevila i Zubiburu neix a Barcelona l'any 1892, en el si d'una família de la burgesia liberal. El 1913 es llicencia en dret. El 1915 obté per oposició una plaça a la Mancomunitat. L'any 1926 és obligat a renunciar a la seua plaça a l'Administració perquè es nega a signar un document d'adhesió al règim de Primo de Rivera.
Inicia la carrera literària amb el recull de poemes Lletanies profanes (1913), Malgrat l'èxit d'aquest primer recull, decideix abandonar la poesia i dedicar els esforços a arribar al màxim de públic possible. Continua, així, amb Plasenteries (1915), un recull d'articles i reflexions sobre Barcelona. L'any 1917 publica la novel·la breu L'abrandament. Continua la producció de narrativa amb Una atzagaiada i altres contes (1921), Vida amorosa d'un home (1924), El senyoret Lluís (1926) i l'obra de narrativa infantil Lau, o Les aventures d'un aprenent de pilot (1926). Lentament, però, es va decantant pels gèneres en voga: novel·la i teatre. Al mateix temps inicia la carrera periodística sota el pseudònim de Myself. El 1922 enceta la secció "Fulls de dietari" al diari La Publicitat. També col·labora als rotatius La Rambla, Mirador, La Vanguardia, a la Revista de Catalunya i dirigeix el magazin D'Ací i d'Allà (1924-1936), la col·lecció de biografies Quaderns Blaus (1924-1933), i la col·lecció Biblioteca Univers (1927-1928).
El 1928 publica un recull dels seus articles més celebrats sota el títol Fulls de dietari. El 1930 és restituït al cos de funcionaris i participa en la reestructuració d'Acció Catalana. És nomenat cronista de la Generalitat i el 1932 és designat oficial major del Parlament de Catalunya. En teatre, el 1921 estrena Civilitzats, tanmateix!, que produeix un gran efecte en l'escena catalana i que té ressò internacional. També tenen un gran èxit les obres Els milions de l'oncle (1927), i Un pare de família (1932), Vacances reials (1923), Déu hi fa més que nosaltres (1925), Bola de neu (1928), Escola de senyores (1930), Leonor o el problema domèstic (1931) i Necessitem senyoreta (1935), entre d'altres. S'estrena com a novel·lista amb Fanny (1929), la primera novel·la d'una trilogia formada per Eva (1931) i Valentina (1933), guanyadora del Premi Crexells.
Alguns llibres seus de divulgació pretenen incidir en el comportament social, com L'home ben educat (1926), La dona ben educada (1927), Què cal llegir? (1928) i L'art d'ensenyar Barcelona (1929). També duu a terme una sèrie de cursets de literatura i d'escriptura, dirigeix el "Barcelona Film Club" i és un dels fundadors i pilars del "Conferentia Club", que organitza conferències a l'Hotel Ritz de Barcelona amb els principals intel·lectuals europeus del moment. Tradueix al català obres de Voltaire, Charles Vildrac, Anatole France i Owen Johnson, entre d'altres.
Durant la Guerra Civil rep amenaces de mort, i el 1936 es trasllada a París amb la seua família. Retorna a Barcelona el 1942, però l'adveniment de la dictadura franquista estronca la seua carrera i mai torna a assolir la rellevància que havia obtingut durant el període de preguerra. Tanmateix, enllesteix la trilogia novel·lesca que havia començat amb Moment musical (1936), amb la publicació de Bob és a París (1952), i Papers de família (1960), i publica el llibre de memòries de la seua infància i joventut Del llum de gas al llum elèctric (1951). També treballa com a assessor editorial i publica algunes obres d'encàrrec en castellà, com Veinticinco años de librería (apuntes de un dependiente) (1949), Guía de Barcelona (1951), Cataluña: sus hombres y sus obras (1955) entre d'altres, estrena un parell d'obres i col·labora a Destino, Distinción i La Vanguardia. Soldevila mor l'any 1967. Pocs mesos després de la seua mort, l'editorial Selecta li publica les Obres completes.